"No és que els homes no s'ho mereixin, sinó que les dones s'ho mereixen en la mateixa mesura.”

La nostra nova ambaixadora és la campiona Azara García dels Salmons Marcano. Nascuda en Torrelavega i resident en Els Corrals de Buelna, un poblet de Cantàbria, té 35 anys i és mare d'un nen d'11 anys, Miguel, amb el qual compagina la seva carrera esportiva en l'elit del running de muntanya. Azara va començar a córrer per les muntanyes en 2010, després de perdre la motivació en les pistes d'atletisme, en tan sols 5 anys, va aconseguir pujar-se d'alt dels podis nacionals i proclamar-se campiona d'Europa de Skyrunning. Aquest campionat d'Europa va ser l'inici de nombroses victòries internacionals en les carreres de muntanya, en les quals destaquem:

• 2016 Subcampionat del món d'ultratrail per seleccions i subcampiona del món de Skyrunning ITRA.

• 2017 Bronze per equips en el campionat del món IAFF

• 2018 Or per equips en el campionat del món IAFF

Azara sens dubte és una lluitadora nata, superant greus lesions durant la seva carrera, és una incansable corredora amb una ment privilegiada per superar nous reptes i no decaure mai. A més d'una defensora incansable de la visibilitat de les dones en l'esport, creant el moviment #NOSOMOSINVISIBLES, camb Marcos Santiago, que neix després de guanyar tots dos la marató dels 10.000 del Soplao i del fet que els mitjans solament es fan ressò de la victòria masculina, no solament en aquesta prova sinó de la resta de les modalitats. Moviment que neix per reivindicar que les dones tinguin el mateix reconeixement als seus mèrits esportius que els homes. Que econòmicament les subvencions públiques i premis siguin iguals per a homes i dones. Que els mitjans de comunicació es facin ressò dels triomfs femenins igual que els masculins. Perquè l'esport femení queda sempre en un segon pla i relegat per l'esport masculí.

A continuació, us oferim una interessant entrevista que ens ha concedit i que no et pots perdre de cap de les maneres, perquè EllasSonDeAquí s'alimenta de l'essència d'esportistes com Azara:

Pots fer-nos un breu resum de la teva biografia?

Amb 8 anys vaig començar en l'atletisme, al col·legi ens van informar que se celebraria una prova anomenada buscant atletes, organitzada pel Club Atlètic José Peña Llastra, aquí va començar la meva gran passió per aquest esport. Vaig continuar en l'atletisme durant 19 anys, tocant el cross, la pista, la ruta. Fins que vaig fer el salt a la muntanya per casualitat també. Portava una mala ratxa i no estava motivada i em van oferir participar en el quilòmetre vertical de font De. Allí vaig aparèixer vestida amb la meva roba d'atletisme i sabatilles de pista davant els ulls atònits de la gent. Malgrat tot vaig guanyar i vaig descobrir una modalitat que em va enamorar. La resta ja és conegut, amb temporades millors i pitjors, però sempre gaudint del que faig com el primer dia, aconseguint complir a poc a poc grans somnis per a mi com ser internacional amb la Selecció Espanyola, arribar a ser Campiona d'Europa de Skyrunning, Subcampiona del Món de Marató de Muntanya i Subcampiona del Món d'Ultra Trail.

Què t'ha aportat, i t'aporta, personalment la seva pràctica?

L'esport en general aporta moltes qualitats necessàries per a la vida a més de salut mental i física. Disciplina, constància, superació, perdre la por al fracàs, reforçar les relacions personals...

Com vas saber que estaves destinada a la disciplina esportiva que practiques?, Vas triar tu a l'esport o l'esport et va triar a tu?

Definitivament em va triar a mi. Mai havia practicat un altre esport i des del primer moment em vaig trobar amb la necessitat de córrer, és la meva vida, en definitiva, la meva gran passió, la qual cosa em fa sentir VIVA...

Creus que el fet de ser dona ha beneficiat o perjudicat a la teva carrera i per què?

En el merament esportiu, en el fet de córrer, no hi ha cap diferència, ets tu i el teu esforç i les ganes de superar-te. En altres aspectes, tenim els mateixos problemes que en la vida de qualsevol dona. D'entrada, has de demostrar molts més perquè et considerin alguna cosa, però també haig de dir que l'afeccionat que ens segueix valora el nostre esforç i ens segueix com als nois. El problema està en els mitjans de comunicació pels quals som totalment invisibles. Fins i tot guanyant títols, medalles, records... és igual el que facis que sempre hi haurà una notícia més important que ressaltar. I després els patrocinadors que segueixen sense valorar-nos d'igual manera que als homes, oferint-nos de vegades contractes ridículs, mentre les oportunitats i els diners ho deixen per als homes.

Perquè creus que té menys visibilitat l'esport femení? Creus que té a veure amb les característiques físiques de cada gènere? Creus que és més un tema que té a veure amb l'atractiu que pugui resultar independentment del gènere?

Crec que són diversos factors. Generalment l'esport femení depenent de la disciplina és menys intens per raons físiques i principalment són els homes els que més segueixen els esports en general i això marca la gran diferència. Per als homes les dones fent esport els resultem mones i gracioses, però no perceben la intensitat que ells esperen d'un esport. Els mitjans de comunicació potencien això, la intensitat, tant en el mateix esport com a les declaracions que de vegades es realitzen. Hi ha esports masculins que tampoc apareixen en els mitjans i solament els esmenten si algun es pega o hi ha temes de dopatge. Els mitjans de comunicació són un gran problema perquè no són objectius amb els assoliments dels esportistes.

Com han estat les teves relacions amb els teus col·legues homes al llarg dels anys?

Realment com en la vida normal, no et pot agradar tothom ni tu agradar a tots, però en general l'ambient del Trail és molt agradable. En les carreres el que si succeeix, és que hi ha corredors masculins que els segueix molestant que una dona els superi i és molt habitual que et tanquin el pas o et destorbin en les sortides o vagin avançant i quedant-se en carreres trencant moltes vegades el ritme que pugui portar.

Quines portes creus que se t'han obert i quines se t'han tancat pel fet de ser dona?

Doncs portes obertes no en veig cap i tancades, doncs les de sempre. Un home amb la temporada que jo vaig fer en 2016 hauria tingut una gran cua de marques cridant a la seva porta amb bons contractes, però a la meva ni es van acostar. He tingut algun patrocinador que als homes a més de material els pagava incentius per llocs i per temporada i a mi solament em donaven material per ser dona. Això és el més habitual.

Creus que en general la dona té les mateixes oportunitats professionals que l'home en l'àmbit esportiu?

Per res, les grans marques esportives sempre tenen com a primer objectiu una figura masculina. Les oportunitats són per als homes i per a les dones queda la resta. No cal mal interpretar, no és que els homes no s'ho mereixin, sinó que les dones s'ho mereixen en la mateixa mesura.

És la maternitat un fre, un impediment?

Sent esportista d'elit necessito molt temps per entrenar i compaginar-ho amb el meu fill, a vegades és difícil per a mi i per a ell i necessites ajuda de família i amics. A damunt cal compaginar-ho amb treball perquè aquest esport no dóna per viure i això ho fa realment més difícil. Fa poc vaig prendre la decisió de deixar la meva ocupació i apostar per mi per dedicar-me el 100% a la competició, això em dóna més temps per al meu fill, però alhora haig d'esforçar-me més per intentar aconseguir assoliments que em puguin donar ingressos per poder viure.

Què opines sobre el projecte #EllasSonDeAquí?

És un gran pas en l'ajuda a l'esport femení, un projecte referent perquè més empreses puguin prendre consciència també i ajudar, recolzar a les dones en la seva pràctica esportiva perquè tinguin les mateixes oportunitats, suport, ajudes, reconeixement... que els homes.

Solament ens queda desitjar-li molta sort i que ens segueixi delectant corrent per la muntanya.

¡¡GRÀCIES!!