No es tracta de ser home o dona, es tracta de ser el millor
Alhambra Nievas, millor àrbitre de rugbi del món, ambaixadora d’#EllasSonDeAqui
Alhambra Nievas, granadina de 34 anys establerta a Màlaga, és enginyera de telecomunicacions, jugadora i àrbitre de rugbi, primera dona a ser escollida com a millor àrbitre de rugbi del món, nominada en dos anys consecutius i sent guardonada en aquest últim, a més de ser la primera espanyola a arbitrar un Mundial de Rugbi.
Alhambra és la nostra nova ambaixadora, i ni us imagineu el orgullosos que estem de tenir-la entre les nostres files. Una dona lluitadora, apassionada del seu esport, però sobretot constat i tenaç, caràcter que l’ha portat a ser distingida com la millor àrbitre del món el 2017.
Va començar amb el rugbi amb 19 anys a la Universitat de Màlaga mentre estudiava la carrera, i en paral·lel, el 2006, la carrera com col·legiada, que en tan sols una dècada l’ha portat a ser la número u.
Com a jugadora va estar onze temporades jugant a nivell nacional, tres d’elles va ser internacional amb la selecció espanyola, en la qual, va debutar en 2006 davant Anglaterra en un partit del Torneig VI Nacions Femení. El 2013 va haver de triar entre seguir competint o arbitrar, i es va quedar amb el segon.
És l’única espanyola que es dedica a arbitrar a temps complet, gràcies al contracte semiprofessional de la World Rugby i a alguna ajuda a nivell nacional.
Entre els molts dels seus èxits volem destacar:
- Des de 2012 arbitra partits de la Divisió d’Honor masculina.
- Des de 2013 arbitra a nivell internacional femení.
- En 2014 va debutar en el rugbi XV a Eden Park amb un Nova Zelanda-Samoa, just abans d’un partit dels “All Blacks “.
- En 2014 va dirigir dos partits de la Copa del Món Femenina de Rugbi de 2014. Nievas, es converteix en la primera espanyola després el col·legiat madrileny José Juga a arribar a un Mundial.
- El 2015 en el Sis Nacions va arbitrar tres partits.
- Nominada en 2015 en la categoria d’arbitratge en els World Rugby Awards.
- En 2016 en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, va dirigir la final femenina de rugbi 7 entre Austràlia i Nova Zelanda.
- En 2016 en el Sis Nacions va arbitrar el partit Anglaterra-Irlanda.
- Al novembre de 2016, primera dona a dirigir un ‘test matx’ masculí a Anoeta (Sant Sebastià) en un partit Tonga- Estats Units.
- Elegida millor àrbitre del món en 2016 en els World Rugby Awards.
- A l’abril de 2017, va dirigir la final de la Copa del Rei de Rugby.
- A l’agost de 2017, serà una de les nou àrbitres principals per a la Copa del Món Femenina d’Irlanda.
Li hem pogut fer una entrevista, per a què ens expliqués una mica els seus inicis i trajectòria, i el que ens explica és realment interessant:
Quins van ser els teus inicis en l’esport?
Des de petita he estat una apassionada de l’esport, practicant molts: tennis, futbol, karate, vòlei,…
Què et va portar a convertir-te en arbitre? Podries explicar-nos com està sent la teva carrera com a àrbitre?
En un inici va ser per donar un cop de mà a una amiga en concentracions de petits. Em va agradar i ho alternava amb els caps de setmana que no juagaba.
En general tot ha estat bastant natural i positiu. He tingut molta sort d’estar envoltada de gent que sempre m’ha donat suport i de la qual he pogut aprendre moltíssim.
Podries explicar-nos alguna anècdota d’algun dels partits que has arbitrat?
En tinc dos de bastan curioses. La primera, de els meus inicis, un jugador em va protestar donant-me una abraçada després de xiular-li una passada avançada.
I una altra més recent. El 2014 vaig xiular el meu primer Test Match XV a Edèn Park (Nova Zelanda) i conforme anava al lateral, em vaig trobar de cara a Richie McCaw que és un exemple i ídol, a qui sempre he admirat.
Què vas sentir quan vas ser nomenada millor àrbitre del món?
Sorpresa, alegria i satisfacció. Una gran notícia per al rugbi i l’esport espanyol, que considero, que és el premi al treball de moltes persones.
Com han estat les teves relacions amb els teus col·legues homes al llarg dels anys?
Sempre molt bona, excepte petites excepcions, però no per ser homes. M’he sentit sempre respectada, acceptada i des d’un punt de vista natural, sense fer diferències.
Per què creus que té menys visibilitat l’esport femení? Creus que té a veure amb les característiques físiques de cada gènere? Creus que és més un tema que té a veure amb l’atractiu que pugui resultar independentment del gènere?
El recorregut de l’esport femení ha estat menor, de manera que parteix des d’una desigualtat en nombre, suport, … No crec que tingui a veure amb el físic. L’atractiu depèn de com s’inverteixi i desenvolupi.
Creus que en general la dona té les mateixes oportunitats professionals que l’home en l’àmbit esportiu?
A dia d’avui no. Les oportunitats estan limitades a tots els nivells. Queda encara molt camí per normalitzar una igualtat necessària per a la nostra societat.
Què opines sobre el projecte # EllasSonDeAquí?
És una iniciativa molt positiva per a l’esport femení, i real ja que s’impliquen directament en projectes que disposen de recursos limitats.
