Com va ser el teu primer acostament a l'esport?

Perquè va ser per error, casualitats de la vida, pensava que anàvem a una excursió en Fuendejalón, un petit poble del camp de Borja, aquí a Saragossa. Resulta que al final calia córrer i record amb molt d'afecte que en arribar hi havia una xocolata calenta i una napolitana esperant-me com a premi. El meu amor, però l'atletisme va començar per l'estómac, jajaja.

Una activitat amb el col·legi, Creus que valorem prou la importància de l'educació física en edat escolar o de les activitats extraescolars?

Obvi que no, perquè encara no té la càrrega lectiva que es mereix en l'horari escolar i, en moltes famílies, encara no es respecta i valora com altres assignatures. Hi ha camí que recórrer encara per a donar el valor que mereix la salut i la formació en aquest camp.

Com has viscut l'evolució de l'esport, i concretament de l'atletisme, al llarg de la teva carrera?

El meu esport està en un moment de creixement exponencial, la visibilitat i impacte que va guanyant aquests últims anys ha estat en part pel treball que per fi posa en valor quant a la seva promoció i difusió. Continuem tenint un gegant que dona molta ombra, com és el futbol, ara incloent el femení, però el bon rendiment dels esportistes sempre és una oportunitat per a brillar. Així i tot, els atletes necessiten més suport i tranquil·litat per a treballar pels seus resultats.

I de la dona en l'esport?

Molt positiu, però amb molt de camí per recórrer. Hem lluitat molt per anar guanyant el lloc que ens correspon i crec que les coses han millorat, però que encara sofrim molt en tots els estaments, sobretot amb la conciliació. Falta visibilitat i recursos, perquè talent i ganes ens sobra.

Vas estudiar periodisme. Com valores la visibilitat de les dones esportistes en els mitjans de comunicació?

Com t'esmentava, crec que hem anat fent-nos buit, que els resultats són notícia pels resultats, no per qui els aconsegueix… però continuem estant menys temps en la graella televisiva, ocupant menys espai en les portades i tenint menys notícies. I moltes vegades, quan ho tenim, no és per mer interès esportiu….

Quin creus que és el camí per a acabar amb les desigualtats que sofreixen les dones en l'esport?

El camí s'ha començat, però queden coses per fer. Equiparar tot a nivell econòmic principalment, trencar el sostre de cristall i valorar equitativament els resultats.

Ets membre de la Comissió de Maternitat i Esport del COE. Quines dificultats vas trobar en compatibilitzar l'alt nivell amb la maternitat? Quins passos consideres necessaris per a avançar en aquest àmbit?

Hi ha desinformació i falta de suport. Quan una esportista es queda embarassada li envaeixen els dubtes i pors, no hi ha un acompanyament i molt menys un assessorament en com portar el procés de l'embaràs i la recuperació posterior al part per a la volta a la competició. Des de la comissió el primer que volem crear és una xarxa de professionals que ajudin, precisament, a trobar aquestes eines per a les esportistes.

A més de la maternitat, has mostrat interès per la salut de la dona en l'esport i, en particular, per la temuda tríada de l'esportista. S'estan prenent mesures suficients en l'esport per a prevenir-la?

Crec que no, hi ha més informació, però continua havent-hi poca sensibilitat cap al tema i, en moltes ocasions, té a veure amb què hi ha poques entrenadores dones que puguin a ajudar a fer calar el missatge més.

Com a entrenadora, també estàs començant a collir èxits i acudint com a seleccionadora en competicions internacionals. Com portes aquest nou rol?

Encantada, és una evolució molt bonica de la transició de la pista des de dins cap a fora. Intento ajudar amb les meves pròpies experiències i alhora, aprenc cada dia amb ells.

Malgrat haver-te retirat de l'alt nivell en 2021, continues competint en categoria màster, en Hyrox i en qualsevol repte que se't posa per davant. Creus que una esportista ho és sempre?

Sempre, és el nostre ADN i és el que m'emporto de tants anys intentant treure el meu màxim rendiment. Poso en valor la meva salut i no s'estar quieta, així que no hi ha excusa.

Et vas presentar a la quarta convocatòria d'Elles Són d'Aquí i ara t'has incorporat com a ambaixadora. Quina opinió tenies del projecte des de fora i quins han estat les teves sensacions en formar part d'ell?

Crec que és una bonica iniciativa, amb un germen molt familiar i que comprèn, respecta i valora l'esport femení. Una gran aportació que poden canviar grans històries, ja no sols per la partida econòmica, sinó perquè en moltes ocasions només necessitem saber que confien en nosaltres.