Quins són els teus primers records associats a l’esport?

Els meus primers records associats a l’esport són a l’estació d’esquí de Sierra Nevada juntament amb els meus germans, amb l’escola i el club d’esquí Monachil quan vam començar a fer competicions.

Quan vas saber o decidir que l’esport seria la teva professió?

Jo vaig començar amb l’esport com un joc, una activitat més, però ja amb 13-14 anys quan em va seleccionar l’equip nacional ja em vaig plantejar que volia dedicar-me a l’esquí alpí. No sabia si arribaria al més alt nivell però ho donaria tot per intentar-ho ja que m’apassionava.

Quina evolució has vist en l’esport des dels teus inicis fins ara?

Hi ha hagut moltes evolucions. Han estat 22 anys de carrera esportiva i, igual que la nostra societat ha evolucionat, en l’esport també s’ha evolucionat en transports, comunicacions i viatges. En el meu cas estàvem més de 200 dies fora de casa i a nivell específic la tècnica ha evolucionat moltíssim igual que el material utilitzat, desenvolupant cada esportista una gran capacitat d’adaptació.

Com va ser la teva retirada competitiva? Tenies clar el camí? Com recomanaries a un esportista que afronti aquest pas?

El camí no ha estat fàcil, no crec que ningú ho tingui clar, l’important és anar solucionant els problemes que es presentin. He estat una esportista de treball i constància, en aquest camí es tenen molts alts i baixos de forma, però l’important és mantenir-se a dalt. No és gens fàcil estar al màxim nivell constantment, cal gestionar molt bé els entrenaments i els descansos. La retirada va ser trista, quan comences ho veus llunyà i quan estàs a punt de retirar-te encara no t’ho creus. Estàs deixant el que més t’agrada i t’apassiona, però també se t’obren moltes altres possibilitats de futur. A un esportista li recomanaria que aprofités tot el que se li presenti en la seva carrera esportiva, que es formi mentre competeix perquè quan es retiri pugui tenir encara més possibilitats de futur.

Creus que té menys visibilitat l’esport femení? Per què creus que és?

Sí, té menys visibilitat l’esport femení, només cal agafar un diari esportiu durant una setmana o un dia i veure quantes notícies estan vinculades amb l’esport femení o quantes notícies escoltes a la ràdio. Està creixent molt la presència de les xarxes socials ja que poden fer-se el seu propi espai, però encara ens queda molt per avançar. L’esport femení va començar històricament més tard, ens vam vincular a esports que ja feien els homes, amb el temps s’ha evolucionat molt i la pràctica esportiva també, però encara ens queda per tenir una igualtat real.

I si és que sí… Quin creus que pot ser el camí per acabar amb aquesta desigualtat?

El camí és seguir fomentant, impulsant i donant suport amb programes específics a la pràctica esportiva femenina, cal donar visibilitat, fer conèixer el que es té i crear-los valor afegit. Amb aquests suports podran tenir més patrocinadors i més possibilitats de futur… També cal pensar que no és només un problema de l’esport, el 8 de març sortim al carrer per reivindicar la desigualtat que existeix en tots els àmbits de la societat.

Explica’ns què estàs fent ara a Sierra Nevada.

Estic treballant actualment a l’àrea de muntanya que és la peça clau de coordinació de diferents departaments de Cetursa Sierra Nevada (remuntadors, seguretat, pistes, neu produïda, activitats i competició) perquè tot funcioni en temps i forma segons les condicions climatològiques i les possibilitats que es presentin.

Abans d’això, vas ser la secretària d’Estat per a l’Esport, quina és la mesura que vas prendre al CSD de la qual estàs més orgullosa?

Estic molt orgullosa de totes les mesures preses i avançades, poder presentar un avantprojecte de llei davant el Consell de Ministres ha estat un dels grans èxits, l’esport necessita avenços i suports jurídics per seguir creixent en la nostra societat.

Creus que el fet de ser dona ha beneficiat o perjudicat la teva carrera i per què?

No sabria dir-te, ja que hi ha molts moments i situacions, però és veritat que he estat la primera dona, esportista, olímpica en estar a la presidència del Consell Superior d’Esports i em sento molt orgullosa d’haver donat tot pel bé de l’esport espanyol.

Què opines del projecte Ellas son de aquí?

És un projecte fabulós que dona visibilitat a la dona i crea el seu espai interactiu i fàcil de seguir i de compartir, enganxant a la gent. Es necessita aquest tipus de suport. Estan fent una feina estupenda.